El Castell:
La Restauració del castell de l'Albi, patrimoni de la vila
Malauradament, amb la primera guerra carlina, arriba el foc i després les cendres. S'ensorra una bona part de l'edifici i comença la seva època més fosca. El Castell és abandonat fins al cap d'un segle quan, per desgràcia del mateix, es dinamita i se'l fereix gairebé de mort. Les pedres caigudes van desapareixent, l'interior és quasi inaccessible i sembla un munt de runa que domina la Vila.
El seu destí però, havia de canviar, i així va ser: A principis dels anys 70 del passat segle XX , quan les pedres semblaven mortes i plenes d'herba, a l'Albi hi havia un neguit per fer que cada pedra quedés al seu lloc i que el Castell tornés al poble.
Es va posar voluntat, esforç, fermesa i tenacitat. Les pedres estaven quietes i els fonaments es feien forts, naixien els Amics de les Belles Arts i el Baró de l'Albi cedia el Castell a l'ajuntament. Havia costat, però la terra estava llaurada i la llavor sembrada. A partir d'aquest moment, amb aquell esperit de superació es va començar a netejar.
Arriben els anys 80 i amb ells, els camps de treball amb la neteja general, l'aplegament de pedres i primeres excavacions arqueològiques.
Amb els anys 90 es consolida la porta d'entrada, la presó, el celler i es recupera la rampa d'accés del Segle XVI.
Canviem de segle i de mil·lenni continuant excavant arqueològicament i consolidant alguns murs.
Tot aquest procés ens duu fins a finals d'aquesta primera dècada, on a través del pas de l'AVE, el Govern del municipi es posa a treballar de nou en els projectes amb l'aprovació de tot el consistori. Canvia el Govern Municipal i es continua treballant per tirar endavant les ambicioses obres de la fortalesa.
La flama que es va encendre fa unes 4 dècades continua encesa i tots els esforços d'aquests anys no han estat en va, es realitzen els viatges necessaris a Madrid al Ministerio de Fomento per poder desencallar el projecte i es posa fil a l'agulla.
La Restauració de les ruïnes del Castell de l'Albi, no és una obra fàcil d'executar i es crea la Comissió de Seguiment de les Obres del Castell, formada per l'ajuntament de l'Albi, els Serveis Territorials de Cultura de Lleida de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida a través de la seva fundació pública de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Consell Comarcal de les Garrigues, el Centre d'Estudis de les Garrigues i els tècnics de l'obra.
Es comença a buscar el finançament restant a tots nivells, tant en les institucions públiques com en empreses privades vinculades al territori.
Es redibuixa així un projecte que ha d'incloure el passat, passant pel present i que ha de servir pel futur, un projecte de poble forjat a casa i que vol aglutinar sensibilitats, vol millorar els serveis de les veïnes i veïns, vol recuperar els espais públics del nucli antic, vol vincular les institucions i empreses amb el territori, vol assolir aquell nivell de consens d'aquells anys en que després de la discòrdia va arribar la concòrdia i el Castell va tornar a casa, vol tenir aquella sensibilitat que va portar la sortida de l'autopista a la Vila, vol que tothom s'impliqui i se senti seu aquest projecte i aquest poble.
I això vol dir que avui tenim un Castell amb els murs recrescuts, encara que sigui de moment només amb el farcit, que tenim unes sales a punt per poder explicar la nostra història, que tindrem espais per poder gaudir d'actes culturals i que tot això ens portarà a donar una vialitat peatonal al voltant de la fortalesa.
Dins d'aquesta, hem d'explicar primer de tot, la història de l'Albi. Seguidament, caldrà fer entendre al visitant l'enclavament del Castell en aquest turó i fer una lectura de tota l'evolució constructiva fins al dia d'avui. Una part molt bàsica, serà poder veure la importància de la Baronia de l'Albi, la relació de la mateixa amb el territori i els castells del voltant. Tot preparat amb cura per ser un bon atractiu i poder funcionar conjuntament amb les activitats que s'hi organitzaran.
Albinenques i albinencs, amigues i amics del territori i d'altres contrades, avui 13 de març de 2011, com a Alcalde de la Vila de l'Albi, tinc l'honor de fer un acte que, encara que simbòlic, és de justícia.
Avui el Castell de la Vila de l'Albi torna al Poble, aquí hi ha molta història però també hi ha 40 anys de gran esforç i de picar pedra, de suor i llàgrimes, de trucar a les portes i fer quilòmetres, de llargues hores de debat i discussió, fet a fi de bé i amb força de voluntat, dels que hi som i dels que, malauradament ja no.
Avui no és un acte final, sinó un nou inici, avui tornem a fer història, un exemple de la forma de treballar plegats amb un objectiu comú.
No és dia de posar-se medalles ni d'atribuir-se mèrits, sinó que és el dia en què recollim el fruit d'aquella collita sembrada fa 4 dècades.
És per això que, a part de tots els representants dels implicats directament en aquesta obra, també sou aquí els Amics de les Belles Arts, ex alcaldes i regidors de cultura, els representants de totes les entitats i institucions municipals i les veïnes i veïns que us estimeu l'Albi i el seu patrimoni i que avui heu pogut assistir a l'acte.
Penseu que, a part d'aquest Castell, tots vosaltres sou els protagonistes d'aquesta Història, no deixem apagar aquesta flama.
I així com en el coster on abans hi havia les forques ara oneja una senyera, que aquest Castell sigui el símbol dels que vivim a l'Albi, que sigui un nexe més d'unió entre nosaltres i que sigui l'orgull de la nostra Vila.
Albinenques i albinencs, aquí teniu el vostre Castell !!
