El Castell:
Curiositats i Llegendes de l'època
A l'Albi som caragols
Aquest mot ve d'una vegada que els primers senyors (potser el primer?) de l'Albi, un dia estaven passejant quan van sentir que uns servidors seus del poble cridaven tot mirant el sostre de la torre: Or! Or!
El castellà es va dir: com pot haver-hi or si ningú l'hi ha posat?I fent venir uns paletes els va fer pujar amb cordes fins dalt, descobrint aquests que el que es veia brillar des de baix, no era altra cosa que el rastre d'uns caragols que per allí havien pujat, la bava dels quals brillava al sol. La riota fou gran, i des de llavors als de l'Albi se'ls coneix per aquest mot.
(Recollit al llibre 'Fets, costums i llegendes , Les Garrigues, I' de Joan Bellmunt i Figueras, Editorial Virgili i Pagès, S.A.)
Inventari del que hi havie dins del Castell (7-8-1662)
Recopilat del llibre 'Monografia de L'Albi, Mn Enric Ribera i Prenafeta, prevere'
En el Manual del Dr. Bernat Miró, Rr. començat a l'any 1660 , s'hi trove el següent inventri, però primer hi ha una intrucció o capçalera escrit en llati la qual cosa ve a dir lo que segueix:
'Dia 7 d'Agost de l'any del Senhor 1662. Dª Francisca de Cartellà i de Eril, filla del senyor Acart Desplà i de Eril i de Dª Maria Rafaela de Eril i de Cardona (Ferrer) sa muller, per haver mort lo seu germà D. Jaume de Eril sense fills, i també haver mort sense fills el altre germá seu D. Ramon de Eril i de Cardona, heréte la Baronia de l'Albi dita Dª Francisca i en consecuencia pren possesió de dita Baronia i fá inventari de tot lo que trove, de la manera següent:
In primis. Asegure haver trobat en dita haretat un Castell situat al termi de la vial del Albi, arquebisbat de Tarragona. Item lo dit castell se ha trovat ab ses portes y llindás, golfos i ademés pany i clau. Item a la sisterna una sola curriola.
Al Seller gran. Les portes de dit seller amb pany i clau y golfos. It. sis baixells tals quals buits per posar vi y altre de compreses bó tots buits.
En lo selleret de dins.- Set piques de pedra per posar oli, les 4 amb pany y pany y clau sos una.
En lo altre selleret y há.- 7 carretellets per posar vi blanch, als quals ni há un poch. It. tres botelles pera ví. It, una bota de dues cargues. It. una somostera. It. dues canelles ó aixates de bronce per los cups.
En la mitja escala.- It. la porta de la cambra está amb pany y clau en la qual y há un matalás tal qual y la porta del cap de lascala está sols ab lo pany y no hy há calu.
En la capella de Santa Caterina. - Está lo retaule y lo altar parat, un calser y los hornaments pera dir Missa. It. un aginollador y la porta de dita capella esta amb pany i clau.
En la quadra major.- La porat amb pany y calu delt de la porta. It un bufet gran. It. altres quatre bufets mitjans, It. dos banchs respallés. It. en la quadra dita major y há penjats catorse quadros de diferents istóries, sols sis de moscofia petites y dues de grans y les demés son negres.
En lo aposento del cap de la dita quadra.- La porta amb pany y clau. It. dins tres tamburets de campania. It. un llit de campania ab son cortinatje. It. un sitial blau ybert ab un mirall y un coletillo dins. It, una arquimesa de noguer ab sos calaixos, oberta. It. una llumenera de llautó. It. ima casola de arán llarga. It. un escalfador de arán. It. unes graelles de ferro. It. dos asts de ferro. It. un morté de coure.
Item a lo altro aposento.- Alallar y há ab dos caballs de ferro y poms de bronzo. It. uns molls grossos y forquilles de ferro per lo foch.
En lo altro aposento.- Un llit de camp sobredaurat parat sens matalassos tot llís. It. mes lo passador del balcó. it. tres bauls, lo un tancat. It. un balcó de ferro ab sos poms.
En lo aposento del Balcó.- Dues cadires. It. un lligador dins del qual y há set caragoles de ferro per un llit de camp.
En los aposentos demunt dels prop la quadra major.- Dos llits de camp descafats.
Ala altra cambra qui va a la cuina.- It. un llit de nogué, de camp desfet. It. hun banch de llit plá. It. sinch matalaso ab teles tals quals. It. dues cadires velles.
En la quadra de Cerviá (anomenada de Cervià).- It un balch plá. It. una caixa plana dolenta. It. un cabás gran. It. una algerra de 14 ó 15 cortans pera oli. It una pastereta.
En lo altro aposento.- Un llit de cap de nogué parat. It. dues cadires la una baixa negra de les potes y la porta amb pany i clau.
Item dalt de la cambra dels capuxins.- Un bufet mitjá y un llit de pots de banch. It. una portadera dolenta. It. un parestaire ó parada.
En la cunya gran.- It. una taula llarga. It unacaixa dolenta. It. tres copetes de ferro y pala de ferro per lo foch. It. uns cremallés penjats al foch de ferro. It. una pastereta usada y dolenta.
En lo quarto de dalt qui mire á Vinaixa.- 4 cadires tales quales. It. una caixa amb pany y calu.'
Al arribar aquí debien estar cançats i ho deguéren deixar pel dia següent, doncs diu així:
'Item als 8 de dit mes se ha continuat dit inventari y se ha trobat y entrat en la Botiga del Ordi ab ses portes y pany y balda y ala botiga mes de dins portes pany y candal y calu dins dita botiga si trobe ordi mesurat per Joseph Moragues del carrer major y Joan Pibernat menor fins dit dia es asaber cent trenta y nou quarteres y tres cortans ordi, 139 q 3. Item Sivadós aixímateix mesurat pels sobredits divuit quarteres y sis cortans, 18 q 6 Sivadós. It. Sivada 26quarteres y nou cortans, 26 q 9 Sivada. It. blat deutes en la dita botiga seixanta y nou quarteres y nou cortans, 69 q 9 blat.
En la botiga gran del blat.- Les portes noves amb candal y calu y dins dita botiga per los dits mesurat blat cent setanta sis quarteres nou cortans, 176 q 9. It. en la dita botiga se trobe un perol de arám del molí.
En la caballerisa.- Se trobe un parell de mules castánies de set palms y mitg poch mes ó manco ab sos guarnimens.
En la quadra dita de Cerviá.- Se trobe blat mesurat per los dits a sobre vintinou quarteres y mitja, 29 q 6.
It. en altra cambra de Cerviá.- Blat collit al ort del Castell vintidós quarteres y sis cortans, 22 q 6.
En lo molí del oli.- Portes noves ab balda pany y clau. It. les prempses, la de masquerra ab ses guarnimens y caragoles y la de ma dreta sense caragoles y famella. It. dos rodets de pedra lo un petit y está bé y laltre tal qual, lo qual inventari se ha p?es a instancia del Rnt. Joseph Peyró com aprocurador de la dita Dª Francisca de Cartellá y de Eril ab presencia de Joseph Moragues del carrer major, Pere Boqué pagesos de dita vila y Joseph Pallás habitant en Barcelona presents per testimonis y aiximateix se entregat lo dit inventari al dit Rnt. Joseph Peyró procurador predit y en dit nom.'
