El Castell:
Història del castell
Notícia històrica
La primera referència documental certa sobre l'existència del castell la trobem l'any 1166, poc després de la conquesta de Lleida. D'aquella data es conserva un document pel qual Guillem de Cervera, després d'haver rebut el castell sota la potestat d'Alfons I d'Aragó, en feia donació, en qualitat de castlà, a Guillem de Timor. Així, doncs, cal situar molt probablement la fundació del castell de l'Albi en el procés de repartiment dels nous territoris conquerits als musulmans que el rei Alfons va fer entre els nobles catalans que l'havien ajudat a ell i al seu pare en la conquesta de les taifes de Lleida i Tortosa.
Hi ha, però una notícia indirecta sobre una possible carta de poblament del terme promoguda pel mateix rei Alfons, en un moment no determinat, però que en bona lògica hauria de ser anterior a la cessió del 1166. Si tenim en compte aquesta dada, sembla que hi va haver una primer intent per part del rei de promoure directament la repoblació del sector de l'Albi, que no devia prosperar. Aquest fet devia provocar la cessió dels drets per part del rei a un noble que en tirés endavant l'organització.
Poc després de la cessió, el 1168, el mateix Guillem de Timor subinfeudava els castells de l'Albi i del Vilosell, així com els seus termes i possessions, a Ferrer de Llindars i a la seva esposa Ermessenda de la Guàrdia. L'any 1178, Alfons I feia donació del 'castrum de Albio', amb totes les seves pertinences, a Guillem de Cervera i, a més, li atorgava els castells de Gebut i Castelldans. La fortificació és novament citada deu anys més tard, quan el mateix rei confirma a Gueralda de Jorba la potestat de certs dominis situats al terme del castell de l'Albi, però no de la fortificació en si, que manté Ramon de Cervera.
Des d'aleshores, a l'Albi sempre hi ha hagut baró o baronessa. Els Barons de l'Albi van destacar sempre en la història de les nostres terres catalanes, com a militars, eclesiàstics i escriptors. Dos barons han estat virreis a l'illa de Sardenya (s.XV) i a la de Mallorca (s.XVII), tres han mort en batalles: Rubinat (1461), Gaeta (1503) i Solsona (1655). Durant les guerres Catalanes, els senyors del castell van donar suport a les pretensions reials del Compte Jaume d'Urgell, del Príncep de Viana, de l'Arxiduc d'Àustria (Carles III) i de Carles VII.
El castell va ser construït en estil romànic i després gòtic, tal com es pot veure encara en les restes del celler i la presó. A partir de l'any 1336 es va engrandir i es va convertir en un dels edificis més sumptuosos de Catalunya. Va ser la reforma feta al final del segle XVI la que el transformà en un palau del més pur estil renaixentista.
La ruïna del palau va arribar el 1835: en una de tantes escaramusses de la I Guerra Carlina (1833-1840), el baró de L'Albi, pertanyent al bàndol carlí, el va incendiar perquè no caigués en mans liberals. Les flames van devorar mobles i altres pertinences, provocant l'ensorrament de les cobertes. Un segle més tard, en plena Guerra Civil (1936-1939), la major part de l'estructura encara es mantenia en peu.
